Feeds:
Entradas
Comentarios

Archive for 14 enero 2013

Em deixo endur uns mesos enrere ; al principi d’aquesta aventura, però ara,  és el nostre comiat el que llegeixo amb els ulls inquiets i juganers d’un infant. Potser no tinc tan encuriosida la mirada i  us puc ben dir que al llarg d’aquesta  assignatura  he adquirit saviesa i serenitat i el millor de tot trempera deliciosa  que m’empeny amb optimisme “grau enllà”.

M’acomiado de vosaltres, companyes de grup amb molt d’agraïment per ajudar-me tant…a rebre i compartir coneixements, per  la vostra paciència i  alegria permanent; el vostre saber estar fins i tot ens els moments dissonants. M’heu ensenyat molt. He estat tota la vida una solitària empedreïda, treballadora, això sí, però mai fins ara hagués pensat que podria funcionar amb un grup. Heu estat vosaltres, noies, formiguetes, que heu tret de mi el millor que tinc. Em costa  dir-vos adéu per sempre, però com el temps  no existeix tinc  l’esperança de retrobar-vos prest. Com dues de vosaltres heu dit al comiat, podem quedar en qualsevol lloc i si és de nit…sortirà el sol!!!

 

Read Full Post »

Per mi no només ha estat un plaer treballar amb vosaltres, ha estat una sort: m’heu ensenyat moltes coses. He après que ets pots refiar de gent que estan, físicament, lluny de tu; que no cal ser una “joveneta” per tenir empenta i ganes d’aprendre coses noves; que encara que hi hagin desavinences es poden superar i reconvertir-les en un nou impuls. A banda de companyes de treball, també heu estat companyes de vida durant una colla de mesos, heu format part del meu dia a dia i us heu interessat per mi i per les meves coses. Tot i que ara necessito una mica de descans de tanta connexió diària a internet, em ve molt de gust  mantenir el contacte amb vosaltres i no perdre’us la pista, i per suposat, si mai en tenim l’ocasió, trobar-nos, ja sigui a Granada, a Múrcia o bé on puguem. Em teniu per sempre a la vostra disposició. Molts petons.

tulipanes

Read Full Post »

Tenim a penes el que tenim i prou:
l’espai d’història concreta que ens pertoca,
i un minúscul territori per viure-la.
Posem-nos dempeus altre vegada
i que se senti la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui,
i via fora!, que tot està per fer i tot és possible.
Miquel Martí i Pol

Els comiats són sempre lletjos, mai són fàcils i sempre sembla que amb ells una part teva se´n va. No només ha estat un plaer conèixer a la Fina, Laia i Carme sinò que he aprés moltíssim amb elles, no podria haver triat millor grup per aquesta aventura. Hem compartit bons moments i hem anat atabalades uns altres. Però ha estat tota una experiència gratificat trobar-nos en aquest univers digital. Estic segura que ens re-trobarem i ja sabeu que si veniu per Múrcia teniu la vostra casa ací (:

Us deixo amb una cançó que em recorda a la nostra aventura… al segle XIX…

Petons noies CLIJ2 (:

Read Full Post »

Comiat CLIJ2

A mesura que anem acabant aquest projecte, es va veient el conjunt i es poden preveure les seves possibles utilitats. Si bé no hi ha una aplicació explícita i directa en el nostre futur terreny professional, sí que hi és en la nostra trajectòria per la UOC. Un cop tancada l’assignatura, tenim la intenció ferma d’aprofundir en les possibilitats de les eines que ens han estat presentades, ja que ens han despertat certes inquietuds que desconeixíem; així que amb temps i tranquil·litat, acabarem de trobar-los tots els seus encants.

Com ens ha dit el Jordi en un missatge, això s’acaba. Us passa a vosaltres que teniu però no teniu ganes d’acabar-la aquesta assignatura? Ha estat un aprenentatge intens , en alguns punts del camí recorregut hem hagut de sentir vertigen, però ens trobarem a faltar les unes a les altres i ara, tenim la clara certesa d’haver  après molt en molt poc temps!!!  Ens omple d’orgull i satisfacció, com diu el rei, veure el nostre projecte acabat: senzill , però consistent i consensuat, fins i tot tacat de poesia; contemplar la bona feina, amb tots els seus allaus de missatges ( per cert, ja hem assolit els 1000), que segur que arribarem a enyorar, encara que ara ens sembli impossible.

Les TIC, en aquesta assignatura, ens ha donat moltes claus per poder escriure com mai abans ho havíem fet; aprenent a treballar en grup en un entorn asíncron (que no és una tasca gens fàcil) i de les noves tecnologies i totes les possibilitats que aquestes ofereixen. No voldríem acomiadar-nos sense donar-nos les gràcies a les companyes de grup en aquest trajecte irrepetible, profitós i dinàmic, també  a tots els companys i les companyes de l’aula i al Jordi Ros. En llegir els comentaris es palesa la creació d’una dinàmica de grup virtual que no oblidarem  mai.

Et donem la benvinguda a tu, que comences ara , desitgem que et sigui beneficiós aquest viatge ; que el puguis viure amb intensitat com l’hem viscut nosaltres i  que arribis al comiat amb la sensació plena d’haver fet un aprenentatge digital, literari  i de valors que sens dubte  t’ajudarà molt “grau enllà”.

1233708176232_f

Read Full Post »

Nois i noies, dones i homes, a banda de ser posseïdors d’una certa intel·ligència i de força voluntat, us caldrà també dominar les tres virtuts teologals per moure-us per aquests móns digitals de Déu: us caldrà fe, per confiar en vosaltres mateixos, en els vostres companys i companyes, i en el vostre tutor; també esperança, que us deixi creure en un final positiu; i sobretot molta paciènciacaritat per anar disculpant els errors que cometreu durant la realització del vostre treball i els que cometin els vostres companys. Si ho feu així, arribareu a bon port, talment com ho hem fet les quatre formiguetes del nostre grup.

D’aquestes tres grans virtuts n’hi ha una que remarcava una companya en les primeres entrades al blog que és la confiança plena en els companys i companyes. Perquè encara que sereu lluny en la distància sentireu que estan en al mateixa habitació i en els centenars de fils dels missatges riureu i plorareu plegats. Aprendreu a valorar i a acceptar les propostes que no compartiu. No estalvieu preguntar al debat de l’aula ni al del grup  sempre que tingueu un dubte i tracteu d’aclarir els malentesos de soca-rel.

En un principi tot us semblarà inconnex i molt complicat; no us desespereu, ja que ben aviat començareu a trobar sentit a tots els moviments que feu, de mica en mica anireu omplint la pica, fins que l’assignatura es farà absolutament esclaridora; i comprendreu la necessitat d’aquesta per estudiar a la UOC  i obrir la ment  a noves propostes.

No vulgueu anar depresa, però no us atureu pas. El treball responsable asíncron i de grup demana un estat d’alerta gairebé constant, una miqueta de feina diària (no us en satureu tampoc), i moltes ganes, fe, esperança, paciència i caritat.

Photo by Fox Photos/Getty Images

Photo by Fox Photos/Getty Images

 

Read Full Post »

formiga i caragol 2

La nostra companya Laia té raó; “el Doodle és el millor que hi ha”. Quin gran descobriment. sort d’ell que ens ha facilitat la vida amb un gran estalvi de temps i esforç. Primer per estriar les cerques i després en l’elecció de l’estil i la unificació del nostre projecte. Tot un èxit!
Per treballar la última fase d’unificació d’estils i continguts hem intercanviat la nostra feina individual amb la d’una altra companya. Aquesta manera de fer, que no estava prevista, va resultar enriquidora i altament pedagògica. Crec que en aquesta última PAC hem demostrat força maduresa i responsabilitat en la gestió del grup i en particular en l’aprenentatge digital.
La flexibilitat ens ha permès canviar un pler d’aspectes; fins i tot alguna cerca en paper i en format electrònic.

La wiki que tan espaordides ens tenia de vell antuvi s’ha convertit en casa nostra. És una eina tan habitual que no podríem prescindir d’ella. També us diré que ens hem endut algun ensurt; però una vegada superades les primeres provatures hem aconseguit moblar-la al nostre gust i amb tot allò necessari per fer que l’estància sigui segura i confortable.

La única cosa que ens ha faltat  fer és canviar l’aspecte  extern i la pintura. Potser caldria haver explotar més els “widgets”, però tampoc cal convertir la wiki en un espectacle de fira digital. L’aspecte és im portant, però com passa amb les persones no ho és tot. Hem experimentat força enginys en la wiki de prova. He fet un diari de pràctiques que guardaré per altres assignatures juntament amb les notes i estratègies de les cerques, el blog; així com els recursos que hem aprés amb el Zotero. Un grapat d’experiències que ens permetran començar a entreveure el magnífic món digital, ara més a l’abast.

Read Full Post »

Informació

En aquest projecte nostre, com en tot a la vida, ha estat bàsica la informació, a tots nivells, que hem hagut d’anar recollint i ajuntant per arribar a donar a llum els nostres fillets virtuals, la wiki i el blog. Hem partit de la base d’una informació que ens ha estat donada pel nostre pare virtual, el tutor Jordi, i amb aquesta embranzida hem hagut d’anar a cercar noves deus on sadollar la nostra fam d’informació. El camí ha estat sovint llarg i tortuós, hem anat trobant topalls i barreres, però la nostra tossuderia ha estat superior a qualsevol entrebanc i hem descobert les escletxes que ens han permès arribar fins a on som avui. El Zotero ens ha ensenyat les seves virtuts i els seus defectes, i així com ens ha obert un món nou ple de possibilitats, també ens ha demostrat que a vegades pot ser una eina menys útil del que ens pensàvem: algunes de les cerques inicials, tan àrduament trobades, no s’han pogut fer servir a l’hora de concretar el projecte. Al capdavall hem hagut de recórrer a fonts d’informació més conegudes i que teníem més per mà per solucionar els buits que ens anaven quedant. Sempre, això si, confirmant i contrastant la veracitat del que anàvem trobant. La Wikipèdia, ja sigui en català, castellà o anglès, ha estat una bona companya de viatge, fidel i complidora quant altres companys han fallat, i ens ha posat en contacte amb altres fonts igualment generoses com ara l’Enciclopèdia.cat o l’Enciclopèdia Britànica. Amb tot plegat, però, el part ha estat un pas una mica dolorós: teníem tanta informació que la sensació de frustació per la impossibilitat de fer servir tot el que ens havia costat tant de trobar, ha pesat a l’hora de retallar. Ara bé, després de molts dolors, ens ha sortit un fillet molt ben parit (sorry!).

baby-funny-1

Read Full Post »

Older Posts »

trobadors1213

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever

@Avenç

Diari de treball en equip. Competències TIC a Llengua i Literatura Catalanes. UOC