Feeds:
Entradas
Comentarios

Archive for the ‘Autoavaluació projecte’ Category

formiga i caragol 2

La nostra companya Laia té raó; “el Doodle és el millor que hi ha”. Quin gran descobriment. sort d’ell que ens ha facilitat la vida amb un gran estalvi de temps i esforç. Primer per estriar les cerques i després en l’elecció de l’estil i la unificació del nostre projecte. Tot un èxit!
Per treballar la última fase d’unificació d’estils i continguts hem intercanviat la nostra feina individual amb la d’una altra companya. Aquesta manera de fer, que no estava prevista, va resultar enriquidora i altament pedagògica. Crec que en aquesta última PAC hem demostrat força maduresa i responsabilitat en la gestió del grup i en particular en l’aprenentatge digital.
La flexibilitat ens ha permès canviar un pler d’aspectes; fins i tot alguna cerca en paper i en format electrònic.

La wiki que tan espaordides ens tenia de vell antuvi s’ha convertit en casa nostra. És una eina tan habitual que no podríem prescindir d’ella. També us diré que ens hem endut algun ensurt; però una vegada superades les primeres provatures hem aconseguit moblar-la al nostre gust i amb tot allò necessari per fer que l’estància sigui segura i confortable.

La única cosa que ens ha faltat  fer és canviar l’aspecte  extern i la pintura. Potser caldria haver explotar més els “widgets”, però tampoc cal convertir la wiki en un espectacle de fira digital. L’aspecte és im portant, però com passa amb les persones no ho és tot. Hem experimentat força enginys en la wiki de prova. He fet un diari de pràctiques que guardaré per altres assignatures juntament amb les notes i estratègies de les cerques, el blog; així com els recursos que hem aprés amb el Zotero. Un grapat d’experiències que ens permetran començar a entreveure el magnífic món digital, ara més a l’abast.

Anuncios

Read Full Post »

Informació

En aquest projecte nostre, com en tot a la vida, ha estat bàsica la informació, a tots nivells, que hem hagut d’anar recollint i ajuntant per arribar a donar a llum els nostres fillets virtuals, la wiki i el blog. Hem partit de la base d’una informació que ens ha estat donada pel nostre pare virtual, el tutor Jordi, i amb aquesta embranzida hem hagut d’anar a cercar noves deus on sadollar la nostra fam d’informació. El camí ha estat sovint llarg i tortuós, hem anat trobant topalls i barreres, però la nostra tossuderia ha estat superior a qualsevol entrebanc i hem descobert les escletxes que ens han permès arribar fins a on som avui. El Zotero ens ha ensenyat les seves virtuts i els seus defectes, i així com ens ha obert un món nou ple de possibilitats, també ens ha demostrat que a vegades pot ser una eina menys útil del que ens pensàvem: algunes de les cerques inicials, tan àrduament trobades, no s’han pogut fer servir a l’hora de concretar el projecte. Al capdavall hem hagut de recórrer a fonts d’informació més conegudes i que teníem més per mà per solucionar els buits que ens anaven quedant. Sempre, això si, confirmant i contrastant la veracitat del que anàvem trobant. La Wikipèdia, ja sigui en català, castellà o anglès, ha estat una bona companya de viatge, fidel i complidora quant altres companys han fallat, i ens ha posat en contacte amb altres fonts igualment generoses com ara l’Enciclopèdia.cat o l’Enciclopèdia Britànica. Amb tot plegat, però, el part ha estat un pas una mica dolorós: teníem tanta informació que la sensació de frustació per la impossibilitat de fer servir tot el que ens havia costat tant de trobar, ha pesat a l’hora de retallar. Ara bé, després de molts dolors, ens ha sortit un fillet molt ben parit (sorry!).

baby-funny-1

Read Full Post »

Si bé en la primera part del projecte la utilització del Zotero ens va dur una mica/bastant de cap, en aquesta darrera fase la tecnologia necessària per dur a terme el blog i la wiki és molt més agraïda: la plasmació del treball en un resultat concret fa que et miris les coses d’una altra manera i tu mateixa et vagis animant a provar coses noves. En aquest punt, és bàsic i molt important arriscar-se, provar totes les possibilitats que t’ofereix cada eina. Aixó si, sempre protegint i assegurant el treball ja fet per tal de no malmetre les coses tancades. En aquest terreny, com en algun altre que no cal esmentar aquí, crec que jo me n’he endut la palma: fent investigacions per mirar de posar-me a l’alçada tecnològica de les meves companyes, he fet desaparèixer per art de màgia (negra) més d’una entrada que encara no havia pogut desar. És descoratjador, però t’ensenya els teus límits i et posa davant les teves limitacions. L’home (dona en aquest cas!) enfrontat a la màquina, i qui guanya? Ara m’agradaria dir que jo, però no sé si tothom pensarà el mateix. Sigui quina sigui la resposta, el que tinc clar (i ja hi podeu pujar de peus) és que he après coses que fa quatre mesos ni em plantejava, ni sabia que existien, i algunes han estat dificultoses, altres agradables, però sempre interessants: widgets, links, feedbacks, blogrolls, etc. ja formen part del meu dia a dia, i encara que no domini tots els termes ni les seves utilitats, ja sóc al cap del carrer per entrar-hi a fons. Ja puc proclamar als quatre vents que no sóc una analfabeta digital.

Aurora-Borealis

Read Full Post »

El tractament de la informació en aquestes darreres setmanes del projecte no ha estat bufar i fer ampolles. Vam optar per una opció fàcil: ens vam repartir els quatre apartats entre les quatre, un per cadascuna; i vam buscar, tractar, redactar i corregir la informació del “nostre” apartat. Crec que amb aquesta metodologia vam perdre part de l’essència del treball en grup, ja que ens vam desentendre una mica de la resta d’apartats i, fins i tot, sovint resultava incòmode canviar quelcom d’aquests. Des de la meva opinió aquest projecte col·laboratiu el vam començar a dur cap a l’individualisme i la propietat, i semblava que perdia aquesta base “comunista” tan bonica i complicada.

Amb el camí seguit, el que semblava fàcil al principi va ser una mica complicat d’esmenar: vam haver de posar tots els contrastos en comú i seguir una mateixa línia, decidida mitjançant una votació a Doodle. Amb aquesta posta en comú vam canviar el rumb de la nostra metodologia, ens vam tornar a unir com ja ho havíem estat en èpoques passades (potser necessitàvem descansar de tant clijejar 😉 ), i vam treballar conjuntament per a perfeccionar tota la feina que havíem dut a terme. A partir d’aquí, vam compartir el projecte amb passió, esforç i dedicació; i els dies de la revisió final ho vam “petar”: he de confessar que em vaig sentir especial mentre arreglàvem coses a la wiki a l’hora que parlàvem per l’espai de debat a temps real, ja que estàvem connectades; allò era un grup…!! I ho segueix essent , eh! Cada cop més…

 

med_100413a6822

Read Full Post »

Tecnologia digital

Ai, les tecnologies digitals… com ens estan fent patir… En primer lloc, deixeu-me afirmar amb orgull que la batalla amb Zotero l’hem guanyada nosaltres! Va costar bastant, a unes més que a d’altres, però tenia la certesa de què ens n’acabaríem sortint: som un grup i estem per ajudar-nos les unes a les altres.

La wiki va ser un altre mal de cap, personalment jo m’hi vaig barallar bastant, de fet, vaig pensar que mai me’n sortiria, fins i tot vaig demanar (sense èxit) ajuda externa. Però la constància, que és una virtut generalment infravalorada que mai hauríem de perdre em va donar la solució. Vaig aprendre els secrets més inhòspits de la wiki, i vaig guanyar de nou la batalla contra les tecnologies digitals. Bé, no és que siguin enemigues, en realitat són amigues, perquè ens obren noves portes i nous horitzons que mai hauríem imaginat, però és una forma de parlar.

I un nou horitzó en el nostre trajecte va ser el descobriment d’una nova eina virtual, molt senzilla i pràctica: doodle. Doodle és una eina per a la realització d’enquestes i és tan ràpida i efectiva que fa anys que hi estic enamorada… Doodle és “lo más”.

Com que sóc la responsable d’incentivar el programari virtual, me n’hauré de pensar un altre per a inserir en el nostre projecte… aviam, aviam…

extraterrestre

Read Full Post »

Informació

Sembla que faci molt de temps que ens trobàvem immerses en el (de vegades frenètic) procés de cercar i compartir la informació amb el Zotero. Van ser tantes  les provatures i els descobriments que en acabar ens hem adonat que les cerques que havíem triat per votació, no abastaven les exigències del guió. Preocupació sense motius, ja que en Jordi em va donar permís per canviar un llibre. La tria no hauria pogut estat millor, tant que l’acabaré llegint sencer.
L’aventura amb el Zotero continua; vull posar una cita a peu de pàgina de la wiki. És una  eina molt interessant del Zotero, m’ha semblat força senzilla, només ha d’haver consens per a triar-hi el format. Serà molt útil per altres assignatures ja que estalviarà molta feina, a més d’ajudar a presentar-la de manera uniforme i acurada.
I parlant de cerques, ja he trobat la manera de poder posar la cita a peu de pàgina amb els widgets; se’m resistia als primers intents perquè la volia fer més complicada de que realment és.
El procés de triar i resumir la informació és preciós. De vegades sembla que no s’acabarà, d’altres les peces d’aquí i d’allà encaixen a la perfecció com un trencaclosques, llavors tot té sentit, el procés, l’assignatura, les companyes. Augmenten les ganes de vèncer la dificultat de construir el nostre projecte de manera estètica, amb continguts precisos i horitzons, amplis, infinits…
corazon_del_rompecabezas_del_autismo_pegatina-p217885950555027041en8ct_325

Read Full Post »

Tecnologia digital

Pel que fa als aspectes tècnics m’agradaria incidir a dos punts. D’una banda l’eina Zotero. Ha estat per a mi un malson a les cerques . No sé si es degut a la meua ignorància a la seua utilització però ens ha dona molts problemes i moltes vegades. La meva percepció és que atura molt el ritme normal de la feina. Desconeix altres eines bibliogràfiques però ha estat molt difícil dominar i conèixer Zotero. Fins i tot de vegades hem tingut problemes amb la gestió de carpetes i similars. En definitiva Zotero al menys en un sentit global ha presentat més problemes que beneficis.

Pel que fa al blog, crec que ha sigut molt més fàcil el treball a la xarxa. És una eina més utilitzada que Zotero i crec que per això el treball al blog a estat més àgil que el treball  a Zotero. A més a més, wordpress és més intuïtiu que Zotero.

Paper sculpture by the US-American artist Jen Stark

Read Full Post »

Older Posts »

trobadors1213

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever

@Avenç

Diari de treball en equip. Competències TIC a Llengua i Literatura Catalanes. UOC