Feeds:
Entradas
Comentarios

Tecnologia digital

Si bé en la primera part del projecte la utilització del Zotero ens va dur una mica/bastant de cap, en aquesta darrera fase la tecnologia necessària per dur a terme el blog i la wiki és molt més agraïda: la plasmació del treball en un resultat concret fa que et miris les coses d’una altra manera i tu mateixa et vagis animant a provar coses noves. En aquest punt, és bàsic i molt important arriscar-se, provar totes les possibilitats que t’ofereix cada eina. Aixó si, sempre protegint i assegurant el treball ja fet per tal de no malmetre les coses tancades. En aquest terreny, com en algun altre que no cal esmentar aquí, crec que jo me n’he endut la palma: fent investigacions per mirar de posar-me a l’alçada tecnològica de les meves companyes, he fet desaparèixer per art de màgia (negra) més d’una entrada que encara no havia pogut desar. És descoratjador, però t’ensenya els teus límits i et posa davant les teves limitacions. L’home (dona en aquest cas!) enfrontat a la màquina, i qui guanya? Ara m’agradaria dir que jo, però no sé si tothom pensarà el mateix. Sigui quina sigui la resposta, el que tinc clar (i ja hi podeu pujar de peus) és que he après coses que fa quatre mesos ni em plantejava, ni sabia que existien, i algunes han estat dificultoses, altres agradables, però sempre interessants: widgets, links, feedbacks, blogrolls, etc. ja formen part del meu dia a dia, i encara que no domini tots els termes ni les seves utilitats, ja sóc al cap del carrer per entrar-hi a fons. Ja puc proclamar als quatre vents que no sóc una analfabeta digital.

Aurora-Borealis

Informació

El tractament de la informació en aquestes darreres setmanes del projecte no ha estat bufar i fer ampolles. Vam optar per una opció fàcil: ens vam repartir els quatre apartats entre les quatre, un per cadascuna; i vam buscar, tractar, redactar i corregir la informació del “nostre” apartat. Crec que amb aquesta metodologia vam perdre part de l’essència del treball en grup, ja que ens vam desentendre una mica de la resta d’apartats i, fins i tot, sovint resultava incòmode canviar quelcom d’aquests. Des de la meva opinió aquest projecte col·laboratiu el vam començar a dur cap a l’individualisme i la propietat, i semblava que perdia aquesta base “comunista” tan bonica i complicada.

Amb el camí seguit, el que semblava fàcil al principi va ser una mica complicat d’esmenar: vam haver de posar tots els contrastos en comú i seguir una mateixa línia, decidida mitjançant una votació a Doodle. Amb aquesta posta en comú vam canviar el rumb de la nostra metodologia, ens vam tornar a unir com ja ho havíem estat en èpoques passades (potser necessitàvem descansar de tant clijejar 😉 ), i vam treballar conjuntament per a perfeccionar tota la feina que havíem dut a terme. A partir d’aquí, vam compartir el projecte amb passió, esforç i dedicació; i els dies de la revisió final ho vam “petar”: he de confessar que em vaig sentir especial mentre arreglàvem coses a la wiki a l’hora que parlàvem per l’espai de debat a temps real, ja que estàvem connectades; allò era un grup…!! I ho segueix essent , eh! Cada cop més…

 

med_100413a6822

Ja se n’ha parlat molt del tema de la seguretat a la xarxa, i em dóna la sensació de què aquest tema tan preocupant està essent pres de la nostra consciència. M’agradaria pensar, perquè a mi em passa, que aquestes reflexions a la UOC ens estan ajudant a anar amb més peus de plom fora d’aquesta, on corren els veritables perills de les possibles intimitats al descobert.

Voldria ocupar la major part d’aquesta entrada parlant de la gestió de la bibliografia utilitzada per al nostre projecte. En aquesta darrera fase, en què s’ha hagut de fer el recull bibliogràfic, me n’he adonat d’algunes petiteses que passem per alt a l’hora de decidir la validesa de la font seleccionada. Per exemple, una pàgina web dedicada única i exclusivament a un personatge, on no consta l’autor/a d’aquesta; és fiable? Se suposa que si la URL porta el nom d’aquesta persona “pública”, hauria de ser fiable, però llavors estem passant per alt un dels criteris de validesa acordats. Crec que, de la mateixa manera que d’una informació on consta l’autor no tenim la certesa total de què sigui fiable (no sabem si ha contrastat la informació), tampoc la tenim en aquest cas que plantejo; per tant, considero que aquí es pot fer una excepció amb el criteri de validesa relacionat amb l’autoria. Una altre tipus d’informació que m’ha fet pensar, han estat els articles lliures en línia. A “slideshare vaig trobar un treball molt interessant per al nostre projecte, però al veure la fotografia de la noia que el va escriure i compartir, i la de tots els seus “seguidors” (claríssimament adolescents), vaig pensar que es tractava d’un treball de secundària; podria ser fiable un treball de l’escola?

Sigui com sigui, hem tingut presents els criteris de validesa i selecció i els hem anat aplicant com les circumstàncies ens han anat permetent.

photogen_w2384.m08e1uzmaa888c08ws0kw0g8.7kd5c61yg800os4cowgcs8sow.th

Si bé pel que fa al treball en equip he gaudit molt amb aquesta assignatura,  no he tingut la mateixa experiència amb la gestió del projecte a la part final del treball. Personalment he patit considerablement amb la disponibilitat de xarxa i la connectivitat  ha arribat a ofegar-me. Crec que per una bona gestió de projectes la clau és una organització flexible i una planificació que  tingui més dies de marge per a modificacions. La meva odissea per  tenir xarxa a aquestes festes  m’ha deixat una negativa sensació ja que sembla que no he estat present colze a colze amb la resta i crec que pot deixar a les meves companyes la sensació de que no he estat a l’altura de les circumstàncies.

Però aspectes negatius apart considere que vam distribuir al començament del projecte  bé les responsabilitats i que ha estat un resultat força positiu. Per exemple la navegabilitat  i l’homogeneïtzació haurien estat per a mi tasques molt difícils i m’ha encisat la facilitat amb què les meves companyes els han abordat.  De fet cada vegada que veig la wiki em sembla mentida i la mateixa vegada em motiva, haver pogut arribar a desenvolupar un projecte tan complex i que ha madurat tant durant la nostra trajectòria a l´ assignatura.

Finalment m’agradaria incidir al valor que han tingut a aquest projecte les meves companyes altruistes virtuals amb les quals he pogut aprendre i gaudir dia rere dia
Wire 6AWg

Acabo de llegir l’entrada anterior de Comunicació a la xarxa i he tingut la percepció que no parlava de nosaltres. No fa tant que l’asincronia se’ns feia feixuga, fins arribar a ser enervant. En aquesta darrera PAC el temps s’ha allargat de manera sorprenent; ens hem permès algun dia de festa pactat. La feina estava enllestida i revisada i hem pogut donar cabuda als imprevistos d’última hora, però aquesta vegada, encarats amb més experiència i coneixement; tant dels mitjans digitals com de la resta de companyes. En els moments de tràfec ens hem trobat i ajudat entre els fils dels missatges, la qual cosa ha donat força i confiança; augmentant la cohesió del grup. Em  meravello de la nostra capacitat d’acceptar les decisions de la majoria, dels pactes i les treves que hem hagut de viure en alguna o altre part del procés.
Potser l’aspecte més rellevant ha estat la comunicació, cada vegada més fluida, més freqüent i més sincera. En molts moments hi ha hagut una veritable complicitat ratllant la telepatia, en fer modificacions alhora tant en el blog com a al wiki. La concreció dels missatges en els fils s’ha portat a terme tal com havíem demanat a les propostes de millora, un altre repte superat
Potser d’entre tots, l’aspecte que hem millorat, i molt, ha estat la capacitat de treballar amb la idea de conjunt, fins i tot quan no hem estat coordinadores. Si us dic la veritat, en el meu cas no creia que no ho assoliria mai. I com en aquesta assignatura res no passa perquè sí; els aprenentatges s’integren quasi sens adonar-te’n. El temps ha passat  volant i, ens ha regalat la meravella de gestionar-lo millor, com us comentava al principi. Hem treballat molt, però tot l’esforç es queda curt front el bagatge guanyat per encarar aquest nou any.

                                                                                                formigues CLUJ2

Treball en equip

Al grup CLIJ2 el treball en equip ha estat per a mi tota una experiència especial i gratificant. No només ens hem consolidat com a grup sinò que a aquesta darrera PAC, la final del projecte, ens hem agilitzat i hem treballat molt millor que a les anteriors (o almenys eixa es la meva sensació).  Hem guanyat en intensitat i en eficàcia, clar està que ha sigut dificultós de vegades. Per exemple, no sé la quantitat de vegades que he preguntat a les meves companyes com funcionaven algunes coses de la wiki, com per exemple posar índex a la wiki, uniformitzar cadascuna de les parts de la wiki… en fi, que ha estat complex sobre tot donar uniformitat a un projecte tan ampli i ambiciós. Però al CLIJ2 està la Laia, una maga de la uniformitat i la gestió, i la Carme que ens encisa amb la navegabilitat de la wiki.

nuvol_etiquetes

La asincronia va ser un dels problemes que em va dur de cap, sobre tot a l’hora de prendre decisions. No obstant això, ara que estem acabant crec que no el portàvem tan malament.  Pel que fa a les propostes de millora crec que seria més eficaç a l’hora de fer els grups saber el nivell d’informàtica així com l’horari de treball o disponibilitat de connexió. Pot ser així la asincronia es podria corregir. (Però parlaré d’aquest tema a la meva pròxima entrada)

Per a concloure si fa unes entrades Fina parlava de formiguetes crec que ara és quan com a formiguetes hem construït un treball del qual estic força satisfeta. Per mi, al meu primer quadrimestre a la UOC ha estat una experiència personal foça gratificant treballar amb les meves companyes en línea.

Presentació del projecte

El nostre projecte ha tingut com a objectiu principal donar una visió global de la literatura en un període prolífic i intens pel que fa a la successió de fets històrics. Durant els segles XIX i XX es produeixen grans canvis en les formes tradicionals d’entendre el món i de relacionar-s’hi. Els processos de subjectivització induïts per aquests canvis, queden plasmats en les produccions literàries a través de les quals hem viatjat: Romanticisme, realisme, existencialisme i neorealisme. Hem tractat cada moviment des de la globalitat del continent europeu, i amb el propòsit d’analitzar el seu arrelament a les situacions polítiques, socials i econòmiques del moment.

Una de les dificultats amb què ens hem trobat ha estat la selecció de la informació. Disposar d’un espai limitat ha estat un avantatge per a no dispersar-nos, però ha implicat una àrdua tasca d’anàlisi a l’hora de triar la bibliografia: hem hagut de rebuscar per internet i en biblioteques físiques, i efectuar alguns canvis en les referències bibliogràfiques durant el procés de redacció del projecte.

Pel que fa al procés, hem de destacar la funció del blog, espai privilegiat on ens hem pogut esplaiar i conèixer-nos millor. La part que ha obstaculitzat el procés ha estat la planificació, sobretot a l’hora de repartir les tasques de manera equitativa. Hem tingut la sort de tenir entre nosaltres una companya amb recursos digitals i organitzatius. D’altra banda, la comunicació asíncrona ha estat tot un repte des del primer moment: la relació entre quatre persones amb ritmes de treball diferents ha estat un desafiament que hem aconseguit millorar a cada PAC. L’ajuda mútua i la gran capacitat de treball per part del grup, ens ha servit per a encarar les dificultats que se’ns han anat presentant. Som formigues que, mitjançant el treball en equip, hem omplert la cambra de molta informació.

                                                     l'arbre de la vida de G. Klimt

trobadors1213

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever

@Avenç

Diari de treball en equip. Competències TIC a Llengua i Literatura Catalanes. UOC